Quan tenia 6 anys va arribar un piano a casa i allò que va començar com un joc poc a poc es va anar convertint en una opció de vida. La música sempre va estar present en la meva infància i el principal culpable va ser el meu pare. El piano sonava a totes hores, petits consells com “no toquis només amb un dit... posa bé la mà, home...” o “per què poses tan pedal...?” anaven guiant-me fins a començar en una escola de música. Amb 7 o 8 anys vaig pensar en deixar-ho, no tothom estava d’acord amb el meu talent... però va ser llavors quan en un atac de lucidesa em vaig dir “si no estudio música com arribaré a ser un bon pianista?” Des d’aquell moment només va existir una direcció en la que posar tota la il•lusió d’un nen i un esforç prematurament adult. El Conservatori de Terrassa, l’Esmuc (Barcelona), Musikeon (València), la HMT Felix Mendelssohn Bartholdy de Leipzig (Alemanya) i finalment la HMTM de Hannover han definit un recorregut d’anys que m’ha portat novament a casa per posar sobre el teclat tot aquell aprenentatge que amb tanta dedicació, afecte i respecte per part de grans professors he anat adquirint. Els responsables més directes de la meva visió de la música i als que sempre els estaré agraït, han estat sens dubte Xavier Algans, Alberto Arbej, Fanny Escrig, Joaquim Villalta, Pierre Réach, Markus Tomas, Luca Chiantore o Markus Becker.


La meva banda sonora particular sempre ha estat molt àmplia, des de Schuman, Chopin, Brahms..., Michel Camilo, Chick Corea, Vinicius de Moraes, passant per tot tipus de cantautors. Això m’ha fet un músic de moltes cares podent gaudir de tocar el Concert per piano de Schumann o l’Emperador de Beethoven, sentir l’emoció de tocar el piano del mateix Horowitz o disfrutar acompanyant actors de tots els racons del món durant els 12 anys que he treballat a la Prima del Teatro (Scuola europea per l’Arte dell’Attore a San Miniato, Itàlia). També la improvisació i el Jazz o projectes musico-teatrals de tot tipus han estat per mi grans focus d’interès.

​